Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
| Desiertu árabe | |
|---|---|
| ٱلصَّحْرَاء ٱلْعَرَبِيَّة (ar) | |
|
| |
| Situación | |
|
| |
| Tipu | ermu |
| Parte de |
landmass (en) |
| Coordenaes | 18°16′02″N 42°22′05″E / 18.2672°N 42.3681°E / 18.2672; 42.3681 |
| Datos | |
| Puntu más altu |
Jabal an Nabi Shu'ayb (en) |
| Superficie | 2 330 000 km² |
| Llonxitú | 2100 km |
El desiertu árabe ye una rexón desértica de la península arábiga, que cubre una estensión de cerca de 2.330.000 km², ocupando cuasi la totalidá de la península. El ser humanu moró nestos terrenos dende dómines del Pleistocenu.
Asítiase na so mayor parte dientro d'Arabia Saudita, y otres grandes zones xacen escontra l'interior de Xordania, Iraq, Qatar, Baḥréin, Kuwait, Omán, Yeme y los Emiratos Árabes Xuníos. El so relieve vese alteriáu por una serie de cadenes montascoses, con elevaciones qu'algamen altores de 3.700 m y que llinden en trés fasteres con prominentes cantiles.
A lo menos un terciu del desiertu ta cubiertu por arenes, como los arenales del Rub al-Khali, que se considera tienen unu de los más inhóspitos climes del planeta. Nun esisten ellí cuerpos d'agua permanentes; sicasí, el sistema ripario Tigris-Éufrates anicia al nordeste y el Wadi Ḥajr ta allugáu escontra'l sur, en Yemen.