| << | Novembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de novembre o 21 de santandria[1] és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 40 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1993 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'inici de la segona època d'or de la història dels castells, que els cronistes anomenaran "Època de platí".
- Resta del món
- 235 - Roma (Imperi Romà)ː Anter és entronitzat 19è papa de Roma.[2]
- 1344 - Praga (Txèquia): comença la construcció de la Catedral de Sant Vit.
- 1620 - Cape Cod (Massachusetts, EUA): el vaixell Mayflower, amb uns 100 colons, hi arriba des d'Anglaterra.
- 1931 - Madrid: el Govern de la Segona República proclama la Llei de Contractes de Treball que establia per primer cop el dret a vacances pagades —7 dies a l'any—, regulava els convenis col·lectius, dictaminava les condicions de suspensió i rescissió de contractes, i protegia el dret de vaga.[3]
- 1949 - Nova York: Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució en què va afirmar que Líbia es convertiria en independent a partir de l'1 de gener de 1952.
- 1969 - Es posa en marxa el primer enllaç permanent d'ARPANET, precursora d'Internet.
- 1975 - Surt a la venda el quart àlbum de Queen A Night At The Opera.
- 1990 - Japó: Es llança al mercat la consola Super Famicom, predecessora de la Super Nintendo.[4]
- 1995 - Dayton (Ohio, Estats Units): Es signen els Acords de Dayton, l'acord de pau que va posar el punt final als més de tres anys de guerra a Bòsnia.
- 2004 - Ucraïna: Víktor Ianukòvitx, el candidat governamental i pro-rus, hi guanyà unes eleccions presidencials que, el 3 de desembre, el Tribunal Suprem del país declararà fraudulentes i en proclamarà guanyador el candidat de l'oposició, Víktor Iutxenko.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1815 - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 1852 - Vila-real, la Plana Baixa: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià (m. 1909).
- 1899 - l'Hospitalet de Llobregat: Maria Miret i Furné, vidriera artística i soprano (m. 1970).[5]
- 1913 - Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana (m.1968).[6]
- 1927 - Tarragona: Montserrat de Salvador Deop, actriu catalana.
- 1932,
- Camarasa: Maria Rúbies i Garrofé, professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana (m. 1993).[7]
- València: Presentación Sáez de Descatllar, mestra valenciana i referent del feminisme al País Valencià (m. 2003).[8]
- 1940 - Palma: Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (m. 2022).
- 1941 - Torrelavit, Barcelona: Rosa Maria Esbert i Alemany, geòloga catalana, pionera en l'estudi del «mal de la pedra» (m. 2011).[9]
- 1946 - Barcelona: Emma Cohen, actriu, articulista, escriptora i directora de cinema catalana.[10]
- 1949 - Tarragona: Jaume Vallcorba i Plana, editor (m. 2014).
- 1955 - Barcelona, Maria Carme Roca: historiadora i filòloga, des de l'any 1997 novel·lista infantil i juvenil.
- 1959 - Barcelona, Eulàlia Ramon, actriu.
- 1967 - Badalona: Esther Vera, periodista i politòloga,[11] directora del diari Ara des de gener del 2016.[12] Primera dona que dirigeix un diari imprès a Barcelona,[13] si s'exceptua el cas excepcional de Maria Luz Morales.
- Resta del món
- 1643, Rouen, Regne de França: René Robert Cavelier de La Salle, explorador francès.
- 1694, París: Voltaire, escriptor i filòsof francès (m. 1778).
- 1882, Espinho, Portugal: María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (m. 1921).[14]
- 1898, Brussel·les, Flandes: René Magritte, pintor surrealista való.
- 1903, Akita: Itō Einosuke, escriptor japonès.
- 1904, St. Joseph (Missouri): Coleman Hawkins, saxofonista de jazz, swing i bebop estatunidenc (m. 1969).[15]
- 1910 - Wuxi, Jiangsu (Xina): Qian Zhongshu, traductor, escriptor i intel·lectual xinès (m. 1998).[16]
- 1912 - Springfield (Massachusetts): Eleanor Powell, actriu de cinema estatunidenca i reconeguda ballarina de claqué (m. 1982).[17]
- 1922 - La Corunya, Galícia: María Casares, actriu espanyola de teatre i cinema.[18]
- 1923 - Shangyu, Zheijiang (Xina): Xie Jin, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 2008).[19]
- 1926 - Marradiː Anna Anni, dissenyadora de vestuari teatral italiana (m. 2011).[20]
- 1929 - Brooklyn: Marilyn French, escriptora feminista estatunidenca.
- 1932 - Liverpool: Beryl Bainbridge, novel·lista i actriu de teatre anglesa (m. 2010).[21]
- 1941 - Fuengirola, Màlaga (Espanya): Julio Anguita González, també conegut com «El Califa Roig», professor i polític comunista andalús (m. 2020).[22]
- 1945
- Washington DC: Goldie Hawn, actriu, productora i directora estatunidenca.
- Vigo, Pontevedra: Carmen Avendaño Otero, política i activista, coneguda per la seva lluita contra el narcotràfic a Galícia.
- 1947 - São Luís, Maranhão: Alcione, cantant, compositora i multiinstrumentista brasilera.[23]
- 1965 - Reykjavík, Islàndia: Björk, cantautora i compositora islandesa.[24]
- 1985 - Mission, Colúmbia Britànica: Carly Rae Jepsen, cantautora canadenca.[25]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1736, Barcelona: Manuel Mariano Ribera, religiós mercedari i cronista cardoní.
- 1874, Roma, Regne d'Itàlia: Marià Fortuny i Marsal, artista plàstic català (n. 1838).[26]
- 1894, Barcelona: Santiago Salvador Franch, anarquista aragonès, conegut per haver llançat dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu (n. 1862).
- 2000, Barcelona: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat, víctima d'assassinat, reivindicat per ETA (n. 1937).
- 2014, Barcelona: Carmina Virgili i Rodon, geòloga, professora i política catalana (n. 1927).[28]
- Resta del món
- 1709, Lisboa: António Marques Lésbio, músic i escriptor portuguès.
- 1907, Worpswede, Baixa Saxònia, Alemanya: Paula Modersohn-Becker, pintora expressionista alemanya (n. 1876).[29]
- 1935, Venècia: Agnes Pockels, investigadora de química orgànica (n. 1862).[30]
- 1945, Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca (n. 1873).[31]
- 1969, Londres (Anglaterra): Mutesa II nom de naixença Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa, fou rei de Buganda i més tard president del país llavors ja amb el nom modern d'Uganda (n. 1924).[22]
- 1970, Bangalore, Karnataka, Índia: Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física de 1930 (n. 1888).
- 1979, Riga, Letònia: Asja Lācis, actriu i dramaturga letona, promotora del «teatre proletari per a nens» (n. 1891).[32]
- 1982, Neuilly-sur-Seine: Madeleine Martenot, pianista francesa, creadora del Mètode Martenot (n. 1887).[33]
- 1996, Oxford, Anglaterra: Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979 (n. 1926).
- 2020, Hyderabad, Índiaː Devi Priya, poeta en llengua telugu (n. 1951).[34]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants i onomàstiques: sants Epenet de Cartago, un dels Setanta deixebles; Ruf de Roma, company de Pau; Ruf de Tortosa, bisbe llegendari; Gelasi I, papa; beat Nicolau Giustiniani, benedictí; beat Romeu de Llívia, dominic.
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. p. 25
- ↑ «La legislación socio-laboral». Arxivat de l'original el 2021-11-04. [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ Kent, Steven L. The Ultimate History of Video Games: The Story Behind the Craze that Touched our Lives and Changed the World (en anglès). Roseville: Prima Publishing, 2001, p. 422–431. ISBN 0-7615-3643-4.
- ↑ «Fons personal 827 - Maria Miret i Furné». Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: setembre 2024].
- ↑ Quílez i Corella, Francesc M. «Casanovas Puig, Maria Aurora». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «100 dones que van canviar el món. Maria Rúbies i Garrofé». Paeria de Lleida. Regidoria d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes.. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ Sanfeliu, Luz. «Entre l'escola de la presó i la cultura política feminista. Presentació Sáez Descatllar (1932-2003)». A: Alejandro Mayordomo, María del Carmen Agulló, Agustina Pérez (coords). Mestres d'escola. VII Jornades d'Història de l'Educació Valenciana, València, CEIC Alfons el Vell-Universitat de València. València: CEIC Alfons el Vell-Universitat de València, 2014, pp. 295-316.
- ↑ «Rosa Esbert i Alemany». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «Emma Cohen». Find a Grave. [Consulta: juny 2026].
- ↑ «La periodista Esther Vera, nueva directora del diario Ara». La Vanguardia, 04-12-2015 [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «21 de novembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Cot, Salvador «Esther Vera, nova directora de l'Ara». El Món, 03-12-2015. Arxivat de l'original el 9 de gener 2016 [Consulta: 6 desembre 2015]. Arxivat 9 de gener 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Maria Roesset, una interesante y desconocida pintora». Villa de Madrid, núm. 86, 4t trimestre 1985, pàg. 3-14.
- ↑ «Coleman Hawkins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Prado Fonts, Carles. Regresar a China. ISBN 978-84-9879-785-5.
- ↑ «Eleanor Powell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Carbonel, Marie Hélène; Castro Jiménez, Antonio. «María Victoria Casares Pérez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑
- ↑ Candiani, Laura. «Anna Anni, costumista e scenografa di fama internazionale» (en italià). Vitamine Vaganti, 31-10-2025. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ «Beryl Bainbridge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Alcione» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Björk, la sorpresa permanent del pop». Fundació La guineu. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Carly Rae Jepsen». The Canadian Encyclopedia, 9 març 2016. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Antonia Ferreras Bertrán». Fernando Alcolea, 01-12-2013. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Barrera Morate, José Luis. «Carmina Virgili Rodón (Barcelona, 1927-2014)» (en castellà). Tierra y Tecnología. Colegio Oficial de Geólogos de España, 10-03-2015. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «Paula Modersohn-Becker». WikiArt. Enciclopedia de Artes Visuales. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Tomé López, César. «Agnes Pockels, la química física del agua de fregar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-02-2015. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Do, Paolo. «Il teatro dell'infanzia» (en italià). Dinamo Press, 18-10-2017. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «About Madeleine Martenot: Pianiste et pédagogue française (1887 - 1982) | Biography, Facts, Career, Life» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Sahitya Academy award winner Shaik Khaja Hussain, popular as Devi Priya, passes away» (en anglès), 22 novembre 2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 de novembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 de novembre