◐ Shell
reader mode source ↗
Vés al contingut
Infotaula estacióLleida Pirineus
Edifici de l'estació.
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaPlaça de Berenguer IV
MunicipiLleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Servei d'autobús urbà Aparcament Guixeta Cafeteria
Propers trens78400 Modifica el valor a Wikidata
OperadorAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1860
Passatgers146.000 (Mitjana Distància + FGC)
Línies i serveis
Rodalia de Renfe
FGC
Regionals 38 Avant
Llarga Distància , Alvia, Trenhotel
Enllaços
Altres transportsBus urbà
Map
 41° 37′ 15″ N, 0° 37′ 58″ E / 41.6208°N,0.6328°E / 41.6208; 0.6328
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC14363 Modifica el valor a Wikidata

Lleida Pirineus és una estació de ferrocarril propietat d'Adif a Lleida, Catalunya. És un important nus de comunicació entre l'interior de la península Ibèrica i les grans ciutats del Corredor Mediterrani a més de connexions amb el Prepirineu i la Catalunya Central.[1] L'estació consta de l'edifici monumental del 1926 i la marquesina annexa construïda per l'arribada del tren d'alta velocitat el 2003.

Hi conflueixen les línies ferroviàries Barcelona-Manresa-Lleida, la línia Tarragona-Lleida, la línia Lleida-La Pobla de Segur i la línia del tren d'alta velocitat Madrid-Barcelona.

A més de taquilles, l'estació disposa de tota mena de serveis, atenció al client, cafeteria, quiosc, comerços diversos i un hotel; hi ha també un centre comercial Vialia i l'estació d'autobusos.

L'any 2016[Cal actualitzar] va registrar l'entrada de 146.000 passatgers de Rodalies i de la línia Lleida-La Pobla de Segur.[2]

Història

[modifica]

El tren arribà a la ciutat de Lleida el 30 de maig de 1860 amb la inauguració del tram Lleida-Manresa, de la línia que connectava aquesta última amb Barcelona. El 1861 es perllongava la línia cap a Montsó i Saragossa. El 1865 arribava una nova línia ferroviària des de Tarragona i Reus. Era una època de recuperació, un cop passades les epidèmies i les guerres.

L'estació de Lleida a més es va unir el 1924 amb Balaguer, a través d'una nova línia en el marc de construcció del Transpirinenc Central.[3][4] El 1926 es va construir l'actual edifici, d'estil francès.[5] La línia de Balaguer arribava a Tremp i la Pobla de Segur el 1951.

El 2003 amb l'arribada del tren de gran velocitat, l'estació va passar a anomenar-se Lleida Pirineus, i entre les modificacions que hom va fer figura la instal·lació d'una gran estructura d'acer i vidre que protegeix les andanes de les inclemències del temps. La instal·lació d'aquesta marquesina resultà polèmica perquè alguns veïns i tècnics consideraven que les grans dimensions trencaven amb l'aspecte clàssic de l'edifici històric.[6]

Mentre es remodelavae l'estació, es finalitzà el cobriment del darrer tram de via que encara era al descobert, comprés entre els carrers de les Corts Catalanes i dels Comtes d'Urgell, on es construí un parc d'uns 16.100 metres quadrats amb un pressupost d'11.796.516 euros.[7]

Edifici

[modifica]

És una obra de protegida com a bé cultural d'interès local construït el 1926. És un conjunt d'edificacions monumentalistes que comprèn: Edifici principal i ala de serveis annexes, edifici de descans i petit pavelló de serveis i passarel·la de vianants. La façana principal és d'estil neoclàssic amb modulació d'obertures d'arcs escarsers. El vestíbul és un gran espai de doble alçada al cos principal. L'estructura barreja pilars amb murs de forjats amb ferro i formigó, pedra artificial i voladissos de ferro; i fou reformat en distribució interior i afegits de marquesines.

Serveis ferroviaris

[modifica]
Vista des d'un extrem de l'estació
Vies i andanes en la part central de l'estació cobertes per una gran marquesina

A l'estació hi paren serveis de rodalia, regionals i de llarga distància. Es tracta de l'única estació de la regió de les Terres de Ponent on s'aturen trens de llarg recorregut i on hi conflueixen totes les línies de rodalia i regional que transcorren per la vegueria. A més, hi ha dos operadors: RENFE i FGC.

Rodalia i Regionals

[modifica]

A Lleida hi tenen origen o final les línies de rodalia RL1 i RL2 de la Línia Lleida - la Pobla de Segur, la línia RL3 i RL4 i les línies regionals de Catalunya R13 i R14. Així mateix, hi ha connexions cap a l'Aragó amb la R43 i serveis de mitjana distància de l'Avant Barcelona - Lleida

Procedència/Destinació<Línia>Procedència/Destinació
Línia Lleida - la Pobla de Segur de FGC
terminalPolígon industrial del SegreBalaguer
La Pobla de Segur
Rodalia de Lleida
terminalBell-lloc d'UrgellCervera
terminalBell-lloc d'UrgellTerrassa Estació del Nord
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
terminal Puigverd de Lleida
Juneda¹
Barcelona-Estació de França
Saragossa-DeliciasBinèfar38terminal
terminalAvantCamp de TarragonaBarcelona-Sants
  1. Alguns regionals de la línia R14 no s'aturen a Puigverd de Lleida sent la següent o anterior Juneda.

Llarga Distància

[modifica]

Els serveis de Llarga Distància uneixen Lleida amb Barcelona, Tarragona, Saragossa, Madrid, Sevilla, Màlaga, Vigo, Bilbao i la Corunya entre d'altres. Tots els serveis que efectuen parada a Lleida circulen per les vies d'ample internacional

Tipus de tren<<>>Parades intermèdiesObservacions
Trens d'ample internacional que utilitzen la LAV Madrid - Saragossa - Barcelona
AVE
Figueres-VilafantMadrid-Puerta de AtochaGirona · Barcelona-Sants · Camp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Calataiud· Guadalajara-Yebes
Barcelona-SantsMadrid-Puerta de AtochaCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Calataiud· Guadalajara-Yebes
Sevilla-Santa JustaCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Ciudad Real-Central · Puertollano · Còrdova-Central1 tren diari
Màlaga-María ZambranoCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Còrdova-Central · Puente Genil-Herrera · Antequera-Santa Ana1 tren diari
AlviaBarcelona-SantsBilbao-AbandoCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Tudela · Castejón · Alfaro · Calahorra · Logronyo · Haro · Miranda de Ebro · Llodio2 trens diaris
IrunCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Tudela · Castejón · Tafalla · Pamplona · Alsasua · Zumárraga · Tolosa · San Sebastià2 trens diaris
Vigo-GuixarCamp de Tarragona · Saragossa-Delicias · Tudela · Castejón · Tafalla · Pamplona · Vitòria-Gasteiz · Miranda de Ebro · Burgos · Palència · Sahagún · Lleó · Astorga · Bembibre · Ponferrada · O Barco de Valdeorras · A Rúa-Petín · San Clodio-Quiroga · Monforte de Lemos · Ourense-Empalme · O Porriño · Redondela1 tren diari

Estació d'autobusos

[modifica]

Al costat de la terminal ferroviària es construeix la nova estació d'autobusos de Lleida, que comptarà amb 28 andanes i una superfície de 12.500 km². L'estació s'ubicarà als Docs, un edific catalogat que serà rehabilitat i ampliat. Les obres tenen un cost de 38,2 milions d'euros i es preveu que finalitzin durant el primer trimestre de 2026.[8]

Referències

[modifica]
  1. «Estació de Lleida Pirineus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
  2. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  3. «Història». Trendelsllacs.cat. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2011-11-20. [Consulta: 6 gener 2012].
  4. Barrientos, Albert «Ferrocarril Lleida - la Pobla de Segur». Anuari territorial de Catalunya 2006. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Un segle i mig sobre rails». Turisme de Lleida. Arxivat de l'original el 2019-06-06. [Consulta: 6 juny 2019]. PDF
  6. La marquesina de la nova estació del TGV a Lleida genera l'oposició dels veïns 3cat24.cat
  7. «Lleida inaugura el Parc sobre les Vies». Paeria de Lleida, 01-01-2010. [Consulta: 6 juny 2019].
  8. «"Lleida passarà de disposar d'una estació d'autobusos obsoleta a comptar amb un veritable intercanviador de primer nivell"». Generalitat de Catalunya, 20-09-2025. [Consulta: 21 setembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]