1938

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

1938

Tipus	any civil i any comú que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1938 (mcmxxxviii)
Islàmic	1357 – 1358
Xinès	4634 – 4635
Hebreu	5698 – 5699
Calendaris hindús	1993 – 1994 (Vikram Samvat) 1860 – 1861 (Shaka Samvat) 5039 – 5040 (Kali Yuga)
Persa	1316 – 1317
Armeni	1387
Rúnic	2188
Ab urbe condita	2691
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960
Anys
1935 1936 1937 - 1938 - 1939 1940 1941

Països Catalans

• 7 de març, mar Mediterrània, Batalla del Cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, al capdavant dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol nacional, Guerra Civil espanyola).^[1]
• 16 a 18 de març, Barcelona: l'aviació franquista hi fa els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la Guerra Civil espanyola.
• 28 de març, Fraga, Baix Cinca: el bàndol nacional ocupa la vila durant l'Ofensiva d'Aragó.^[2]
• 3 d'abril, Lleida, Segrià: el bàndol nacional ocupa la ciutat.^[3]
• 4 d'abril, Morella, Ports: el bàndol nacional ocupa la vila.^[4]
• 8 d'abril, Catalunya: tres dies després d'ocupar Lleida, el govern franquista va aprovar una llei que abolia l'Estatut català.^[5]
• 15 d'abril, nord del País Valencià: el bàndol nacional arriba al Mediterrani per Vinaròs.^[4]
• 17 d'abril, Vielha, Vall d'Aran: el bàndol nacional ocupa la vila.^[6]
• 28 d'abril, Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biberó.
• 16 de juny, Castelló de la Plana: el bàndol nacional ocupa la ciutat.^[7]
• 25 de juliol: Catalunya: Comença la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.^[8]
• 21 de setembre: El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions, que condemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.^[9]
• 28 d'octubre, Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país.
• octubre: tancament del diari Front Popular/Front Antifeixista/Llibertat
• 5 de novembre, Tarragona: l'aviació del bàndol nacional bombardeja la ciutat.^[10]
• 16 de novembre, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.^[11]

Resta del món

• 1 de gener, Brasil: Getúlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
• 12 de febrer Elizabeth (Nova Jersey) (EUA): Judy Blume, escriptora estatunidenca de literatura infantil i juvenil
• 22 de febrer, Terol: acaba la batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
• 12 de març, Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
• 14 de març, Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra a Viena on és aclamat per 200 000 austríacs.
• 18 d'abril, Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta).
• 30 d'octubre, EUA: Orson Welles provoca el caos en la societat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons.^[12]
• 9 de novembre, Alemanya: els pogroms fomentats pel govern alemany culminen en una operació anomenada Nit dels vidres trencats en què centenars de sinagogues són destruïdes.^[13]
• El mot gai, s'utilitza per primer cop al cinema a la pel·lícula "Quina fera de nena!".^[14]

Camp	Guardonats
Física	Enrico Fermi
Química	Richard Kuhn
Medicina o Fisiologia	Corneille Heymans
Literatura	Pearl S. Buck
Pau	Passaport Nanssen

Països Catalans

• 27 de gener
  • Ripoll: Concepció Ferrer i Casals, filòloga i política catalana, ha estat diputada i eurodiputada.^[15]
  • Mataró: Joaquim Arenas i Sampera, mestre i pedagog català, un dels artífexs de l'Escola Catalana (m. 2025).^[16]
• 5 de març - Badalona: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.^[17]
• 7 de març - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana.^[18]
• 15 de març - Esparreguera: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.
• 18 de març - Barcelona: Núria Quevedo Teixidó, artista visual –pintora i artista gràfica–, resident a Berlín.^[19]
• 7 de maig - Barcelona: Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat^[20]
• 11 de maig - Sanaüja: Joan Margarit, poeta i arquitecte català.^[21]
• 12 de maig - Perpinyà: Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana.^[22]
• 19 de juny - Carlet: Ramon Trullenque Peris, metge cirurgià i historiador valencià.
• 22 de setembre - Barcelona: Lola Salvador Maldonado, novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado.^[23]
• 28 d'octubre - Olot: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (m.1991).^[24]
• 1 de desembre - Barcelona: Montserrat Aparici i Isern, mezzosoprano catalana.^[25]

Resta del món

• 1 de gener, Edimburg, Escòcia: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa^[26]
• 5 de gener, Roma, Regne d'Itàlia: Joan Carles I d'Espanya, rei d'Espanya.
• 6 de gener, Bakhmut, RSS d'Ucraïna: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa^[27]
• 12 de gener, Shiniujiang, República de la Xina: Mo Yingfeng, escriptor i guionista xinès
• 25 de gener, Los Angeles: Etta James, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz…^[28]
• 28 de gener, Estocolm, Suècia: Tomas Lindahl, científic suec, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
• 14 de febrer, Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
• 5 de març, Chicago, Estats Units: Lynn Margulis, creadora de la teoria endosimbiòtica^[29]
• 7 de març:
  • Nova York, Estats Units: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc.
  • Carcassona, Llenguadoc, França: Albert Fert, físic francès.
• 14 de març, Vitória da Conquista, Brasil: Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista
• 17 de març, Irkutsk, Sibèria, URSS: Rudolf Nuréiev, ballarí soviètic.
• 18 de març, Yingshang, República de la Xina: Dai Houying, escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "¡Humanitat ah, humanitat! " i " La mort d'un poeta i representatius de la "Literatura de les cicatrius"^[30]
• 26 de març, Londres, Anglaterra: Anthony James Leggett, físic anglès.
• 2 d'abril, Anvers: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum^[31]
• 8 d'abril, Kumasi, Ghana: Kofi Annan, polític ghanès, secretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau del 2001^[32]
• 13 d'abril, Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa^[33]
• 14 d'abril, Cortes de Navarra, País Basc: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
• 20 d'abril, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat^[34]
• 3 de maig, South Shields, Anglaterra: Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès^[35]
• 8 de maig, Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud («Moebius»), dibuixant de còmics i il·lustrador francès^[36]
• 15 de maig, Toló, França: Mireille Darc fou una actriu provençal i model francesa.^[37]
• 25 de maig, Clatskanie, Oregon, EUA: Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc^[38]
• 26 de maig, Toronto, Canadà: Teresa Stratas, soprano canadenca.^[39]
• 2 de juny, Pamplona, Navarra: Carlos Garaikoetxea Urriza, polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica (m. 2026).^[40]
• 10 de juny, Lieja Bèlgica: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista i actriu de teatre i de cinema polonesa^[41]
• 16 de juny, Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.^[42]
• 17 de juny, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
• 26 de juny, Lisboa: Maria Velho da Costa, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões de l'any 2002.^[43]
• 3 de juliol, Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.^[44]
• 20 de juliol, Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus.
• 27 de juliol, Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa.^[45]
• 21 de juliol, Miami: Janet Reno, jurista estatunidenca, Fiscal General dels EUA^[46]
• 1 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Per Kirkeby, pintor, escultor, realitzador de pel·lícules i escriptor danès.
• 2 de setembre, Roma, Itàlia: Carlo Bordini, historiador i poeta.
• 3 de setembre, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès.Premi Nobel de Química de l'any 2001.^[47]
• 23 de setembre, Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca
• 28 de setembre, Henderson, Carolina del Nord, EUA: Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc.^[48]
• 4 d'octubre, Aaberg, Suïssa: Kurt Wüthrich, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 2002.
• 13 d'octubre, Màntua, Itàlia: Enzo Dara fou un baix italià^[49]
• 22 d'octubre, Leytonstone, Londres, Anglaterra: Derek Jacobi, actor anglès^[50]
• 29 d'octubre, Monròvia, Libèria: Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de 2011.^[51]
• 2 de novembre:
  • Psychico, Atenes, Grècia: Sofia de Grècia, reina consort d'Espanya casada amb el rei Joan Carles.^[52]
  • San Francisco: Richard Serra, escultor nord-americà
• 5 de novembre, Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
• 13 de novembre, Marshalltown, Estats Units: Jean Seberg, actriu nord-americana
• 19 de novembre, Cincinnati, Estats Units: Ted Turner, fundador de la cadena internacional de notícies CNN.
• 30 de novembre, Caneiru, Valdés, Astúries: Margarita Salas, bioquímica.^[53]
• 16 de desembre
  • Tòquio, Japó: Liv Ullmann, actriu noruega.
  • Fraissinet, França: Rogièr Teulat, lingüista occità.^[54]
• Kikkeri, Regne de Mysore, Índia britànica: K. S. L. Swamy, director de cinema, productor, actor i cantant de playback indi.
• Rabat: Mohammed Berrada, escriptor, novel·lista i traductor.
• Tànger: Badia Hadj Nasser, escriptora i psicoanalista.

Països Catalans

• 5 de gener - el Brull, Osona: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (n. 1913).^[55]
• 23 de febrer
  • Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
  • Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (n. 1878).
• 9 d'abril - Burgos: Manuel Carrasco i Formiguera, polític catalanista, executat després d'un procés sumaríssim ple d'irregularitats durant la Guerra Civil espanyola (n. 1890).^[56]
• 2 de juliol - Inca: Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista, assassinat pels inssurrectes franquistes.
• 1 d'agost - Sabadell: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
• 2 de setembre - Polop, Marina Baixa: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (n. 1884).^[57]
• 2 de desembre - Sant Sebastià de Montmajor: Joan Vila i Cinca, pintor català.
• Barcelona: Aurora Malagarriga i Ormart, pintora catalana de flors i fruits (n. 1883).^[58]
• Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (n. 1886).^[59]

Resta del món

• 8 de febrer, Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (81 anys)
• 13 de març, Moscou, URSS: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888)(49 anys).^[13]
• 7 d'abril, París, França: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865).^[60]
• 4 de maig, Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889).^[61]
• 13 de maig, Sèvres (França): Charles Édouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física de 1920 (n. 1861).
• 28 de maig, Santander: Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906).^[62]
• 15 de juny, Davos, (Suïssa: Ernst Ludwig Kirchner, pintor expressionista alemany. (58 anys).
• 26 de juny, Wicasset, Maine (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (n. 1871).^[63]
• 4 de juliol, París: Suzanne Lenglen, tennista francesa, una de les millors de tots els temps.^[64]
• 28 de juliol: Poço Redondo: Maria Bonita, cangaceira brasilera (n. 1911).^[65]
• 15 de setembre, Baltimore, Maryland (EUA): Thomas Wolfe, escriptor estatunidenc (n. 1900).^[66]
• 19 de setembre, Beverly Hills: Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.^[67]
• 25 d'octubre, Mar del Plata, Argentina, Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina (n. 1892).^[68]
• 10 de novembre, Ankara, Turquia: Mustafà Kemal Atatürk, primer president de Turquia (n. 1881).^[13]
• 17 de novembre: Robert Chalmers, alt funcionari britànic
• 3 de desembre, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (n. 1912).^[69]
• 11 de desembre, Oslo (Noruega): Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (n. 1869).
• 25 de desembre, Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
• 31 de juliol, Madrid: José María Alvira Almech, compositor aragonès.
• 25 de desembre, Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
• 27 de desembre, Beverly Hills: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica (n.1886).^[70]

1. ↑ «Warships of the Spanish Civil War (1936-1939) - Cruisers», 1997–1998.
2. ↑ Besolí, Andreu. Ebro 1938 (en anglès). Inédita Editores, 2005, p. 46. ISBN 8496364275.
3. ↑ Thomas, Hugh. Modern Library. [9780375755156 The Spanish Civil War] (en anglès), 2001.
4. 1 2 Gabarda Cebellán, Vicent. Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). Universitat de València, 2011, p. 43. ISBN 9788437087429.
5. ↑ Bosch i Cuenca, Pere. «L'abolició de l'Estatut». La República, 10 abril 2020. [Consulta: 3 febrer 2025].
6. ↑ Gómez Ferrer, Maria Pau. Unitat d'Aran. La repressió a Aran. 1938-1946, 2015, p. 1.
7. ↑ Tena, Violeta. «El dilema dels "franquistes nostrats"». El Temps, 2 octubre 2021. [Consulta: 7 febrer 2022].
8. ↑ «batalla de l'Ebre | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 maig 2023].
9. ↑ Pere, Carbonell i Fita. Entre la vocació i el deure: un estudiant de mestre a l'artilleria de l'exèrcit popular, 1936-1939. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 297. ISBN 9788484153696.
10. ↑ «80 anys dels bombardejos franquistes sobre Tarragona durant la Guerra Civil». Nació Digital, 05-11-2018. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2022. [Consulta: 11 febrer 2022].
11. ↑ Cervelló, Àlex. «La vida després de la batalla de l'Ebre». Sàpiens. [Consulta: 23 setembre 2020].
12. ↑ «La guerra dels mons», 27-10-2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
13. 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
14. ↑ «The First Time "Gay", Meaning "Homosexual", Was Used as Such in a Film» (en anglès americà), 17-01-2011. [Consulta: 15 febrer 2020].
15. ↑ «Concepció FERRER | 5ª legislatura» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 1r desembre 2022].
16. ↑ A.S. «Mor Joaquim Arenas, pare de la immersió lingüística». [Consulta: 23 desembre 2025].
17. ↑ «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
18. ↑ Salcedo Miliani, Antonio. Plural femení. Tarragona: Museu d'Art Modern i Diputació de Tarragona, p. 125. Arxivat 2020-03-02 a Wayback Machine.
19. ↑ Hackl, Erich. «El exilio pintado» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2023].
20. ↑ «Biografia de Pepita Ferrer». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 26 gener 2015].
21. ↑ Gaillard, Valèria. «Joan Margarit: “Als que vam néixer durant la guerra, aquest país encara ens fa por”». Ara.cat, 14-11-2019. [Consulta: 4 maig 2020].
22. ↑ «Mme Marie-Josée Roig». Assemblée nationale. [Consulta: 10 agost 2016].
23. ↑ «Lola Salvador | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 agost 2021].
24. ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
25. ↑ «Montserrat Aparici i Isern | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 novembre 2023].
26. ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
27. ↑ «A Harrowing Exploration of War and the Meaning of Human Existence: The Ascent» (en anglès). Off Screen, 01-03-2016. [Consulta: 14 març 2022].
28. ↑ «Etta James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
29. ↑ Tao, Amy. «Lynn Margulis (American biologist)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
30. ↑ Duzan, Brigitte. «Dai Houying» (en francès), 09-07-2017. [Consulta: març 2020].
31. ↑ «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
32. ↑ «Kofi Annan. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
33. ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
34. ↑ «Betty Cuthbert | Australian athlete» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
35. ↑ «Kemp, Lindsay nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
36. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
37. ↑ «Mireille Darc» (en francès). La Cinémathèque française. Bibliothèque du film. [Consulta: 8 juliol 2022].
38. ↑ «Raymond Carver | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
39. ↑ «Teresa Stratas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
40. ↑ «Garaikoetxea Urriza, Carlos - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
41. ↑ «Violetta Villas» (en anglès). Independent, 07-12-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
42. ↑ «Joyce Carol Oates | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
43. ↑ «Maria Velho da Costa». Goodreads. [Consulta: 2 maig 2020].
44. ↑ Birthdays, The Guardian , 3 juliol 2014.
45. ↑ "Isabelle Aubret Biography", RFI Musique. Retrieved 17 August 2014
46. ↑ «Janet Reno» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2023].
47. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
48. ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, p. 407. ISBN 978-1-4766-2599-7.
49. ↑ «Dara, Enzo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
50. ↑ «Derek Jacobi | Biography, Movies, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2021].
51. ↑ «The Nobel Peace Prize 2011» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
52. ↑ «Sofia de Grècia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2021].
53. ↑ «Margarita Salas Falgueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
54. ↑ Kremnitz, Georg «La recherche (socio-)linguistique en domaine occitan. Acquis et exigences actuelles». Bulletins de l'Association internationale d'études occitanes, vol. 3, 1988.
55. ↑ «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
56. ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
57. ↑ Sanchis Gadea, Francisco. «Emilio Sagi-Barba y Luisa Vela». Notícies d'ací. D'ací Periòdic, 11-10-2006. [Consulta: 19 abril 2020].
58. ↑ Ibiza i Osca, Vicent. Dona i art a Espanya: Artistes d'abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda (tesi). València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, 2004, p. 201, 592 i 789.
59. ↑ «Elvira Malagarriga Armart». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1r agost 2015].
60. ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La pintora trapecista, Suzanne Valadon (1867-1938)». Mujeres en la historia, 02-12-2011. [Consulta: 30 juliol 2020].
61. ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
62. ↑ «Zapata Borrego, Matilde» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 6 octubre 2021].
63. ↑ «James Weldon Johnson | American writer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
64. ↑ «El llegat centenari de Suzanne Lenglen». Jocs Olímpics. Comitè Olímpic Internacional, 09-09-2022. [Consulta: juny 2023].
65. ↑ Vainsencher, Semira Adler. «Maria Bonita» (en portuguès). Fundació Joaquim Nabuco, Recife, Actualitzat el 23 febrer 2017. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 27 maig 2023].
66. ↑ «Thomas Wolfe | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
67. ↑ «Pauline Frederick (1883-1938) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2023].
68. ↑ Centro Virtual Cervantes. «Alfonsina Storni Martignoni». [Consulta: 19 juliol 2010].
69. ↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
70. ↑ Brown, Kelly. «Florence Lawrence». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].